“La majoria de les fallades (dels fracassos) de la farmacoteràpia es poden atribuir a una mala utilització dels medicaments per part dels pacients. La solució per a aquest important problema és la implantació de l’Atenció Farmacèutica”
El tractament d’una malaltia comença després que el metge ha fet un diagnòstic, basat en una avaluació clínica exhaustiva. Aquest diagnòstic és essencial per determinar el pla terapèutic més adequat per guarir la malaltia o alleujar-ne els símptomes. En la major part dels casos, aquest tractament és de tipus farmacològic, és a dir, implica l’ús de medicaments dissenyats per atacar la causa o mitigar els efectes de la malaltia. No obstant això, en ocasions, tot i que el diagnòstic sigui encertat i la medicació s’hagi prescrit correctament —amb la dosi, la posologia i la dispensació adequades— el tractament farmacològic pot fallar i no aconseguir els objectius previstos. Això es deu al fet que, en certes situacions, els medicaments no actuen com s’esperava o no són utilitzats de manera correcta pels pacients.
Les causes d’aquests fracassos terapèutics poden ser diverses i varien segons el pacient. Una de les més comunes és una dosi inadequada: o bé és inferior a la necessària per obtenir l’efecte desitjat o, pel contrari, és superior i causa efectes no desitjats. A més, poden aparèixer reaccions adverses o interaccions amb altres medicaments que el pacient està prenent, que alteren l’eficàcia del tractament o provoquen efectes secundaris no previstos. També és freqüent l’automedicació, on els pacients prenen més medicaments dels necessaris sense la supervisió adequada. No obstant, el problema més recurrent, que afecta el 50% dels casos, és l’incompliment de la pauta del tractament farmacològic per part del pacient. Aquest incompliment pot ser degut a l’oblit, a la falta de comprensió de les instruccions o, fins i tot, a una manca de confiança en l’eficàcia del tractament.
Per abordar aquests problemes, la millor solució és un seguiment i control rigorós del tractament farmacològic per part d’un professional sanitari, que pugui ajustar les dosis, identificar possibles problemes i assegurar-se que el pacient entén com seguir correctament la pauta prescrita.
Aquest és el rol principal de l’Atenció Farmacèutica, una pràctica que implica el seguiment continuat del tractament del pacient amb dos objectius fonamentals.
Aquest seguiment es fa en col·laboració estreta entre el farmacèutic, el pacient i, si és necessari, el metge, per resoldre qualsevol situació que pugui comprometre l’eficàcia del tractament o la salut del pacient. Amb aquesta atenció individualitzada, es pot garantir un ús més segur i efectiu dels medicaments, augmentant així les probabilitats d’èxit terapèutic.